Presentació


Qui som

L'equip Gentt (Gèneres Textuals per a la Traducció), ubicat al Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló, treballa des de l'any 2000 en l’aplicació del concepte de gènere textual a l’anàlisi de la comunicació especialitzada multilingüe.

Els 10 integrants de l'actual equip*, dirigits per la Dra. Isabel García Izquierdo, són els següents: Anabel Borja, Pilar Civera, Pilar Ezpeleta, Silvia Gamero, Cristina García, Vicent Montalt, Ana Muñoz, Teresa Molés-Cases i Pilar Ordóñez. A aquesta llista hi ha que afegir, com es pot apreciar en l'apartat dedicat a l’equip, als col·laboradors, que ofereixen el seu inestimable suport al projecte.

Objectius de la investigació

El treball de l'equip Gentt es fonamenta, des del punt de vista teòric i nocional, en el concepte de gènere textual aplicat als àmbits de la comunicació especialitzada, concepte que ha anat definint-se al llarg de la nostra investigació, d'una manera eclèctica, a partir sobretot de les propostes de la lingüística funcional sistèmica, la teoria del gènere aplicada a la traducció i la sociologia (podeu veure en aquesta pàgina l'apartat Resultats). En concret, dels tres vessants que se solen postular per a la definició del concepte de gènere, a saber, el vessant comunicatiu, el vessant formal i el vessant cognitiu, la investigació de Gentt s’ha centrat amb major profunditat en el comunicatiu i el formal, encara que en els últims anys ha començat també a abordar els aspectes cognitius del gènere. Així doncs, d'una banda, apliquem la lingüística de corpus a la investigació relacionada amb els aspectes formals del gènere i, d'una altra, fem investigació de tall més sociològic o socioprofessional per tal de desenvolupar el vessant comunicatiu del concepte. Per estudiar els aspectes cognitius del gènere, hem iniciat una línia d’investigació centrada en analitzar com perceben i comprenen determinants gèneres els seus usuaris i receptors finals.

Des del punt de vista metodològic, fem investigació empírica i descriptiva, i utilitzem les eines que ens proporciona la lingüística de corpus; més específicament, les aplicacions que en els últims anys s'estan desenvolupant en l'àmbit de la traducció, amb la finalitat d'arribar a proporcionar una eina de gestió de corpus específica per a la traducció especialitzada, el programa de gestió Gentt, que s’està dissenyant a partir de les propostes i necessitats de l'equip. En la versió anterior, la gestió del corpus es feia mitjançant una Intranet de la Universitat Jaume I. En la nova versió, s'ha obert el sistema, tot seguint la filosofia de la Web 2.0, per tal d'evolucionar cap a un entorn més col·laboratiu que permet l'alimentació, el manteniment i la consulta del corpus via Internet.

No hem d’oblidar, com s'ha assenyalat, la investigació sociològica i socioprofessional que duem a terme, l’objectiu de la qual és incorporar les necessitats dels professionals que treballen amb els gèneres implicats. Amb aquesta finalitat comptem amb la col·laboració de professionals en exercici i d'experts en els diversos àmbits, així com amb l'ajuda d'una sèrie d’eines de sistematització de la informació, como ara els programes per a la realització d'enquestes en línia a mostres determinades i l'anàlisi estadística de les dades obtingudes. En els últims anys, aquest tipus d’investigació socioprofessional ha evolucionat fins al desenvolupament de la investigació-acció (Lewin, 1946), la qual s’ha vist plasmada en la creació d’unes plataformes de gestió documental multilingüe en línia per a millorar els processos de documentació dels traductors especialitzats (García Izquierdo, 2014; García Izquierdo i Borja, 2014). (Vegeu l’apartat El Corpus).

Com hem vist, l'objectiu general de la investigació de Gentt és el desenvolupament de les aplicacions de la noció de gènere en l'àmbit de la traducció; més concretament, de la traducció especialitzada. Dit objectiu general es podria concretar en els següents objectius específics:

  1. Reflexionar sobre el concepte de gènere textual per tal de proposar una definició exhaustiva d'aquest, i realitzar una valoració crítica de les diferents teories que sustenten el concepte amb la finalitat de delimitar els diferents aspectes que, en la nostra opinió, caracteritzen d'una manera més adient la noció per a la seua aplicació en l’àmbit de la traducció.
  2. Establir l'arbre de gèneres prototípics dels tres grans àmbits estudiats (jurídic, mèdic i tècnic), de la manera més precisa possible -ja que postulem el caràcter canviant i híbrid de la noció, vegeu per exemple, I. García Izquierdo (coord.) (2005)-, a través de l'observació constant de la realitat socioprofessional i utilitzant l'opinió dels professionals i experts en la matèria; així com conjugant estes accions amb l'anàlisi empírica dels textos recopilats.
  3. Compilar un corpus multilingüe (amb 5 llengües de treball) comparable de gèneres textuals dels àmbits jurídic, tècnic i mèdic, a la manera d'una enciclopèdia electrònica, que permeta portar a terme la investigació en els diferents vessants apuntats i que es plantege com una eina de consulta textual, conceptual, terminològica i lingüística per a especialistes i no especialistes.
  4. Per a poder aconseguir-ho, crear una infraestructura informàtica d'explotació que permeta aconseguir millores, tant en l'àmbit formatiu, com en la pràctica professional de la traducció especialitzada.
  5. Mostrar, a través d'una investigació empírica i descriptiva, els avantatges de la utilització d'este concepte en l'àmbit de la traducció, tant en la docència i la investigació, com en la pràctica professional.
  6. Dotar els investigadors d'un model de metodologia de la investigació amb gèneres, que incloga no només la definició dels aspectes més rellevants que conformen la noció, com hem vist, sinó també els procediments de selecció de gèneres i els avantatges de la utilització de la metodologia de corpus.
  7. I, per últim, mantindre viu el debat sobre la pertinència de les propostes de caracterització que anem fent, a la vista dels resultats que la pròpia investigació ens va proporcionant; i continuar investigant des de l’esperit crític, cosa que sens dubte ens ha permès fins ara avançar en la línia desitjada.

Castelló de la Plana, novembre de 2014

* Volem deixar constància del nostre agraïment a totes les persones que, en etapes anteriors de la investigació, han format part de l'equip, bé en qualitat d'investigadors, bé com a col·laboradors i que han contribuït, per tant, a l'avanç de la investigació en gèneres.